respeto y naturalidad

Creo que ya ha pasado suficiente tiempo como para introducir esta entrada sin que parezca una respuesta a la provocación de la portada de la revista time* sobre lactancia materna prolongada.

Así dejando claro que no me pareció acertada ni la foto ni el titular de la misma, me atrevo a publicar este texto que de hecho es anterior a la polemica portada.

Se trata de un ejercicio acadèmico de la asignatura "expressió oral i escrita"**, una práctica de retórica, y me pareció buena idea utilizar el tema para un articulo en defensa de lactancia materna prolongada. No quiero parecer en absoluto una de esas madres que creen que esa opción "es la opción", como si las demás opciones no fueran perfectamente válidas. Nada más lejos de mi intención. Pero si que creo que, merecemos el mismo respeto que las madres que deciden no dar pecho, o dejarlo a los 4, o a los 6 meses. Y creo que deberiamos poder dar el pecho libremente sin tener que soportar ni miradas, ni juicios, ni comentarios.



Respeto y naturalidad, es todo lo que pedimos.

Alleto, deslleto, decideixo.

Alletar un nen que té dents, camina i parla és beneficiós tant per la mare com per al nen. Tots els organismes oficials de salut (OMS, UNICEF) recomanen la lactància materna. En exclusiva fins als sis mesos i complementada fins als dos anys o més. Però existeix un rebuig social tan gran que alletar més enllà del any suposa un gran repte. Està arrelada la creença que si no s’anima activament al nen al deslletament no ho demanarà mai. “Anirà a fer la comunió enganxat al pit!, es diu sovint.

Quan una mare decideix alletar comença, sense saber-ho, una lluita en contra dels consells. Per la seva salut: “T'està xuclant!”. Per la del nen: “No serà mai independent!”. O per la seva vida social i professional: “No podreu tenir vida de parella!”.“I quan tornis a la feina?”.

No hi ha cap article científic que recolzi aquests arguments. Al contrari, està demostrat que la lactància materna prolongada comporta beneficis en la salut, físics i psicològics. Tant per a la mare com per al nen.

També comporta un estalvi econòmic tant per a les famílies com per a la sanitat pública. Els nens de llet de fórmula visiten més al pediatra.

Alletar és més ecològic i sostenible. El pit és el millor envàs: fabrica, conserva, transporta i prepara la llet. Sense necessitar estris, ni fonts d'energia. I no genera residus.

Per descomptat, és més natural. Som mamífers, animals amb mamelles. Està en la nostra natura utilitzar-les per alletar. Fins als tres o quatre anys, segons estudis antropològics. On situen, de mitjana, el deslletament natural.

Com apareixen els prejudicis? A mitjans del segle XX coincideixen tres canvis socials que provoquen la caiguda de la lactància materna: la creació de la llet de fórmula, l'hospitalització del part i la incorporació de la dona al món laboral. A més dels interessos econòmics i comercials del mercat de la puericultura i alimentació infantil.

Si no hi ha cap inconvenient i tot són beneficis, tenim una tasca a fer: normalitzar la imatge d'un nen gran alletant en públic. Evitar que els prejudicis privin les mares i els nens d'aquests beneficis. O que necessitin amagar-se per donar pit.

El deslletament ha de ser sempre per decisió de la mare o del fill. Ningú hi hauria d'influir.

*por si no conoceis la polémica, os dejo este enlace a la explicación que la autora de la portada redactó tras la avalancha de críticas y que contiene a mi parecer fotos mucho menos provocadoras que la que finalmente escogieron.

** esta en catalan, si alguien esta interesado en leerlo en español que lo pida.

*** por favor, no utilices este texto, ni parte de él sin permiso. Gracias.
**** la fotografía es de desirefwan (en creative commons)